Habitem el Sant Pau

Gimnàs Social Sant Pau SCCL

#HabitemElSantPau planteja la compra del gimnàs social Sant Pau i la creació de 50 pisos públics en un model hibrid social+masoveria urbana per aturar la pèrdua de veïnat i mantenir l'acció solidaria del Sant Pau.

Llocs on pots signar

Necessitem 15.000 signatures per a presentar-nos com a iniciativa ciutadana

On Signar a favor de presentar aquesta iniciativa

Llocs a Barcelona, on podeu signar (Cal estar empadronat a la ciutat de Barcelona):

Raval - Gòtic - Sant Antoni

Federació D'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Carrer dels Obradors, 8

Robadors 23
Carrer de Robadors, 23

Bar Marsella
Carrer de Sant Pau, 65

Gimnàs Social Sant Pau
Ronda Sant Pau, 46

La Negreta del Gòtic
Carrer Nou de Sant Francesc, 21

Llibreria Veusambveu
Topmanta

Carrer de Picalquers, 2

Taller gráfico lloan
Carrer de la Reina Amàlia, 35

El Lokal
De dilluns a dissabte de 10 a 14 i 17 a 21 h
Carrer Cera, 1

Espai Contrabandos
Carrer de la Junta de Comerç, 20

Casa de la Soli
De dilluns a divendres de de 19 a 21 h
Carrer Vistalegre 15

MOLSA - Ceres Naturals
De dilluns a dissabte de 10:00–15:00 i 16:30–20:30
Ronda de Sant Pau, 49

Tinta Invisible
De dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 18 h
Carrer del Lleó, 6

Colectic
De dilluns a divendres de 9:30 a 20 h
Carrer dels Salvador, 8

Spaguetis con guitarra
Carrer lleiltat, 4

Sants - Les Corts

Can Batlló
Carrer de la Constitució, 25

PAH
Carrer de Leiva, 44

Ateneu Popular de Les Corts
De dilluns a divendres de 9 a 21 h
Carrer Galileu, 252

La Ciutat Invisible
De dilluns a dissabte de 10 a 14 i 16:30 a 20:30
Carrer Riego 35

Terra d'escudella
Carrer de Premià, 20

La Lleialtat Santsenca
Carrer d'Olzinelles, 31

Casal de Joves de Sants
Carrer de Violant d'Hongria Reina d'Aragó, 151

Ateneu Popular l'Engranatge
Carrer dels Alts Forns, 69

Casal Jaume Compte
Carrer de Muntadas, 24

Poble-sec

Ateneu La Base
Carrer de les Hortes, 10

La Raposa
Carrer de Tapioles, 47

Sindicat de Llogateres
Carrer Font Honrada, 32

La carbonera
Carrer blai, 40

Eixample

La Cruïlla
Carrer de Sardenya, 256-260

Ecos
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Carrer de Casp, 43

Xarxa d'Economia Solidària
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Bailen 5

Ateneu Popular El Rec
Carrer d'Ausiàs Marc, 72

Xarxa d'Economia Solidària
De dilluns a divendres de 9 a 20 h
Bailen 5

Casal de Joves Queix
dijous i divendres de 18 a 20:30 h
Carrer de Rocafort, 236

Gràcia

Bank Expropiat
Carrer Quevedo 13-15

Pia Compiano
Carrer de Puigmartí, 50

Associació Cultural Roig
Carrer del Torrent d'En Vidalet, 34

La Barraqueta
Carrer de Tordera, 28

Ateneu La Torna
Carrer de San Pere Màrtir, 37

Poble Nou

Ateneu Popular Octubre
Carrer de Badajoz, 86

Nou Barris - Horta - Clot

Ateneu Popular 9 Barris
Carrer de Portlligat, 11-15

Kasal de Joves de Roquetes
Carrer de Vidal i Guasch, 16

L'Anònima. Casal Popular Independentista
Carrer del Coronel Sanfeliu, 12

Casal de Barri de la Prosperitat
De dilluns a divendres de 9:00–22:00
Plaça d'Àngel Pestaña

Ateneu la bòbila
De dilluns a divendres de 16:00–21:00
Carrer de l'Estudiant, 1

La Masia de la Guineueta
De dilluns a divendres de 10:00–14:00 i 17:00–22:00
Plaça de ca N'Enseya

CC Ton i Guida
De dilluns a divendres de 10:00–13:00 i 16:00–22:00
Carrer de Romaní, 6

Ateneu Tres Voltes Rebel
De dilluns a divendres de 17:30–21:30
Passeig d'Urrútia, 125

Casal El Noi Baliarda
Carrer de Ramon Batlle, 57

La Merci
Plaça d'Eivissa, 17

La tecla: espai jove popular
Plaça de Figuerola, 386

Ateneu Harmonia/Federació d'Entitats de Sant Andreu de Palomar
Carrer de Sant Adrià, 20

Casal de joves Girapells
Carrer Teodoro llorente, 20

Punt d'informació juvenil Horta
carrer horta, 71

Qui Som

Ànima, cor i vida...
Una cooperativa que mai
ha tingut un no com a resposta.

Una altra vegada ens toca lluitar. Ho hem fet cada cop que hem apujat la persiana. Tot just fa un any, que varem aconseguir aturar l'execució de l'ordre de desnonament del 9 de Gener 2017. Amb l'ajuda del veïnat, dels moviments socials i les nostres sòcies i socis avui sols és un record llunyà. En aquest temps hem pogut dur a terme la transició a cooperativa on avui treballem 17 persones.

Estar al barri del Raval dóna caràcter; el mateix que ens va impulsar fa ja 6 anys, per responsabilitzar-nos de la gestió del Gimnàs Sant Pau i els seus deutes. Els treballadors i treballadores del gimnàs ens varem implicar en el projecte per recuperar una empresa descuidada per uns propietaris que ens van deixar un llegat descapitalitzat, per la compra d'actius mobiliaris i ple de deutes.

No va ser un problema. Com fan les bones famílies ens vam unir, estrènyer les dents i començarem a caminar... a la nostra manera.

En aquests últims 6 anys escoltant, preguntant, sentint al barri i als seus veïns i veïnes, hem anat donant solució a totes les demandes que hem estat capaces. Segur que se'ns han escapat mil oportunitats de millora, però aquestes petites coses que hem sabut atendre ens han regalat molta màgia, ens ha convertit en una cooperativa amb ànima, on tothom té la seva cabuda. El Gimnàs Social Sant Pau és casa de tots i totes.

Aquesta oportunitat de canvi i millora, d'incidir al territori entenent el comerç de proximitat com a oportunitat de transformació de barris i municipis, ens ha guiat sempre en el camí fins a convertir-nos en la Cooperativa que el dia d'avui som.

Explicar que és el Gimnàs Social Sant Pau a algú que no ho conegui no és gens fàcil. La seva composició amb un 65 % de migrants, socis sense sostre, les senyores Marías de tota la vida, socis amb més de 25 anys d'antiguitat, el millor i el pitjor dels barris ens dóna una beneïda complexitat: el fet de tenir horaris especials en Ramadà, vestuaris trans, ser l'únic gimnàs en el qual pots apuntar-te sense tenir regularitzat els papers (ni tenir compte en un banc), adolescents amb accés al gimnàs a canvi d'un seguiment del seu expedient escolar, cercar intercanvis amb la gent que no pot pagar, etc... Ens ha donat singularitat.

Desenvolupar una acció social on cada any més de 400 nens en risc d'exclusió i 300 persones de col·lectius desfavorits, poden gaudir de les instal·lacions de forma gratuïta, ens ha donat ànima.

Context
Habitatge públic a la ciutat

A Barcelona el parc d'habitatge públic és l'1% en canvi la mitjana Europea està vora el 25%, sols aquesta dada ens mostra de forma molt intuïtiva l'esforç que requereix i com d'allunyats estem per arribar a uns nivells de protecció fins aconseguir l'estendard europeu. La part qualitativa d'aquesta equació és part essencial, hi ha dos models :

1

Centrifugar a l'extraradi l'habitatge públic (model de París)

2

Utilitzar-ho com a primera lineà de batalla al centre de la ciutat (model de Lió) on el 30% dels habitatges al casc antic són d'habitatge públic, sent solució a l'emergència habitacional peró també com a part activa en l'estratègia contra la gentrificació.

Nosaltres defensem l'aplicació d'aquest darrer model. En qualsevol cas mirem amb certa enveja el model de ciutat de Viena, on trobem un 33% d'habitatge públic, un 33% de cooperatiu i un 33% de lliure mercat. Aquesta combinació fa que hi hagi un context estable.

Barcelona assetjada
Com hem arribat aquesta situació?

Des dels inicis de la democràcia, Barcelona, va fer una gran aposta per la millora de l'espai públic com un instrument de democratització. Aquesta aposta, convertiria una ciutat industrial, bruta, decadent i envaïda pels cotxes en un lloc agradable, atractiu i desitjat; va ser el moll de l'os del «model Barcelona», que acabaria rebent reconeixement internacional. No obstant, aquest model urbà va consistir a destinar a l'espai públic molts dels recursos que altres ciutats destinaven a habitatge públic. Amb el temps, aquesta desproporció tindria greus conseqüències pels barcelonins. D'una banda, la ciutat renovada esdevindria sobtadament una de les primeres destinacions turístiques a nivell europeu.

Avui, després d'anys de massificació turística, la desprotecció del parc d'habitatges davant els usos no residencials ha provocat que, als barris més cèntrics, moltes finques s'hagin convertit en hotels i gran quantitat d'apartaments hagin esdevingut allotjaments turístics. D'altra banda, els atractius de Barcelona també l'han situat entre les ciutats que reben més inversions especulatives a nivell global. Cada cop més, les propietats immobiliàries de la ciutat són percebudes pel capital volàtil com a recers materials amb valor segur i sempre creixent. Això explica que, l'any 2015, el 40% de les compravendes d'habitatges que van tenir lloc a la ciutat tinguessin compradors estrangers i fossin al comptat.

Tan la pressió de la indústria turística com la del mercat immobiliari internacional redueixen l'oferta d'habitatges de lloguer i provoquen l'augment dels preus. Això fa que cada cop sigui més difícil per a més barcelonins accedir a un habitatge assequible i la conseqüència l'expulsió de veïnes i veins dels nostre barris. Però la situació no amenaça només el dret a l'habitatge sino també està en joc el dret a la ciutat i la possibilitat de gaudir d'una millora urbana amb ànim redistributiu i amb l'esforç col·lectiu. En una ciutat amb un valor de canvi tant atractiu però tant poc capaç de protegir el valor d'ús residencial dels seus habitatges, la gentrificació fa estralls als barris cèntrics, tot expulsant-ne capes cada cop més àmplies de la població amb menys poder adquisitiu.

La situació és prou alarmant com perquè el propi Javier Burón, gerent de la Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, hagi declarat recentment a la premsa que «anem cap al desastre, un desastre anunciat: que no puguem viure a la ciutat». A escala metropolitana, el fenomen té un efecte centrifugador que obliga els desplaçats a allunyar-se cap a perifèries disperses on depènen més del vehicle privat. Això provoca una altra emergència per a Barcelona: el gran nombre de vehicles que hi entren cada dia i que genera nivells mortals de contaminació.

#HabitemElSantPau projecte pilot d’habitatge públic inclusiu
Decidim Barcelona

El Gimnàs Social Sant Pau vol participar amb un projecte a la multiconsulta del maig
beteve.cat

El Raval treu múscul per salvar un gimnàs popular de la "marca Barcelona"
directa.cat

HabitemElSantPau
Projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu

Exposició de motius que en recomanen l'aprovació:

Les llars no són només llocs per viure, sinó que són el pilar de les nostres comunitats.

Perquè demanem un Si a la pregunta, Vol que l'ajuntament adquireixi la parcel·la de Ronda Sant Pau 46 amb l'objectiu de contrarestar l'expulsió de veïnes dels barris mitjançant:

  • Engegar un projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu.
  • Garantir la continuïtat de l'acció solidària i comunitària del projecte "Gimnàs Social Sant Pau".

L'argumentació té dues parts diferenciades: per que un projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu diferent dels models que coneixem i l'altre per que hem escollit l'espai on és el Gimnàs Social Sant Pau.

En un moment d'emergència habitacional a tota Barcelona, amb uns nivells d'expulsió de veïns i veïnes, pèrdua de petit comerç alarmants que està canviant la configuració de la ciutat fins al punt que parlar d'una ciutat per a les persones s'ha convertit en un exercici de cinisme; davant aquest escenari no podem deixar que les prioritats en la lluita contra la gentrificació estigui només en mans de les administracions. El teixit social de la ciutat hem de ser la primera part implicada en la batalla i assenyalar quines són les prioritats per a les veïnes, tant per un major coneixement del territori com per una qüestió de lligams. No només perquè defensar un model de ciutat sobre un eix social és imprescindible, sinó perquè ens hi va la vida.

Per aquest motiu creiem de vital importància utilitzar les eines de democràcia participativa que ens ofereix la ciutat i presentar aquest pla pilot d'habitatge públic i inclusiu que en un futur ha de ser una de les moltes eines que necessita la ciutat per fer front a la gentrificació.

L'habitatge públic als barris gentrificats és una emergència. És necessari respondre a l'expulsió de veïnes amb polítiques decidides d'accés a l'habitatge però aquestes polítiques no han d'estar adreçades només als més desafavorits: l'habitatge públic no és només habitatge social.

Creiem en un habitatge públic per a tothom, en què la renda sempre ha de ser proporcional als ingressos i l'accés al qual ha de contemplar quatre condicions:

Emergència.

Una proporció dels habitatges ha d'estar reservada a col·lectius exclosos o en risc d'exclusió.

Cooperativisme.

Les formes de tinència alternatives a la propietat fan comunitat i conserven el patrimoni col·lectiu.

Retorn territorial.

Grups i persones que han demostrat compromís, implicació i acció en favor del que és comú poden vertebrar els projectes d'habitatge públic.

Transparència.

Per últim, transparència en els processos d'assignació.

Els veïns i veïnes, en conseqüència, formen una comunitat des de la diversitat, la suma i la voluntat d'integració i es doten de les eines de participació propositiva necessàries per la construcció del que és comú, de la casa, del carrer, del barri, de la ciutat.

I perquè fer-ho a sobre del Gimnàs Social Sant Pau?

Bé podria ser per què és un espai en perill de tancament en 2020 per l'especulació immobiliària, o bé per que portem 78 anys de servei a la ciutat, o bé perquè el seu origen va ser de titularitat municipal, o bé perquè en el 2012 es va convertir en una empresa recuperada pels seus treballadors i treballadores, o bé per què l'any passat vam esdevenir en cooperativa, o bé perquè des de l'inici de la recuperació de l'empresa vàrem apostar per un projecte pensat per les persones que avui, que a més a més de la seva tasca com a gimnàs, fa que l'acció solidària del Sant Pau arribi a 700 persones entre infants, persones refugiades i col·lectius vulnerabilitzats que gaudeixen gratuïtament dels nostres serveis.

O potser també podria ser per què nosaltres estem al Raval, un dels barris mes castigats per la gentrificació on és fa necessari el projecte, o bé perquè la pèrdua d'espais com l'Hort del Xino un espai comunitari fa cada cop més difícil sentir-se comunitat, o bé perquè la vorera de davant és el barri de Sant Antoni on si la situació era complicada, ara amb la superilla com nou element gentrificador conjuntament amb l'esperada inauguració del mercat de Sant Antoni han accelerat l'expulsió de veïns i veïnes en un barri on no hi ha espai per construir habitatge públic.

Podria ser per tots aquests motius, però si pensem que la ubicació de la projecte pilot d'habitatge públic és la idònia, ho pensem perquè el Gimnàs Social Sant Pau és un projecte que crea comunitat i vertebra el territori; i aquest també és un element imprescindible per frenar la expulsió de veïnes.

* La parcel·la serà adquirida segons la instrucció de preus de l'Ajuntament de Barcelona.

Pregunta que se sotmet a consulta:

Estàs d'acord amb que l'ajuntament adquireixi la parcel.la* de Ronda Sant Pau 46 amb l'objectiu de contrarestar l'expulsió del veïnat dels barris mitjançant:

  • Engegar un projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu.
  • Garantir la continuïtat de l'acció solidària i comunitària del projecte "Gimnàs Social Sant Pau".

Què és una iniciativa ciutadana?

Les iniciatives ciutadanes són un mitjà amb el qual la ciutadania intervé a fi que l'Ajuntament dugui a terme una determinada actuació d'interès general i competència municipal.

La iniciativa reconeix la capacitat de les persones per ser agents actius en allò que afecta el conjunt de la comunitat afavorint el protagonisme ciutadà a l'hora de definir prioritats o necessitats a l'agenda política de la ciutat.

A partir d'una mobilització col·lectiva i d'una recollida de signatures, la iniciativa ciutadana permet:

  • Incloure un punt a l'ordre del dia en el Plenari de la Ciutat o de Districte.
  • Dur a terme un procés participatiu.
  • Demanar la creació d'un nou òrgan de participació.
  • Iniciar l'aprovació o la modificació d'una norma municipal.
  • Sol·licitar la celebració d'una consulta sobre una qüestió concreta.
  • Convocar un Consell de Barri o una Audiència Pública.

Qui pot promoure una iniciativa ciutadana?

Poden promocionar les iniciatives ciutadanes una agrupació de més de tres persones majors de 18 anys empadronades a la ciutat, així com qualsevol entitat ciutadana, associacions no lucratives, organitzacions empresarials i sindicals o els col·legis professionals, sempre que el seu àmbit d'actuació sigui Barcelona.

Qui hi pot donar suport?

Les iniciatives ciutadanes poden rebre el suport de totes les persones majors de 16 anys empadronades a la ciutat de Barcelona.

Com es pot promoure?

S'ha de presentar la sol·licitud i la documentació que l'ha d'acompanyar al registre de l'Ajuntament en qualsevol Oficina d'Atenció Ciutadana. L'ajuntament comprovarà el compliment dels requisits i a partir d'aquí es disposa d'entre dos i quatre mesos per recollir les signatures i demostrar que aquella qüestió és d'interès general.

Cada tipus d'iniciativa té establert un mínim de signatures, en funció, també, de si és un tema de districte o de ciutat.

Quin nombre de signatures es necessiten?

Hi ha establert un mínim de signatures per a cada tipus d'iniciativa. El nombre també varia en funció de si és una iniciativa per un tema de ciutat o de districte.

Per a iniciatives de ciutat

  • Per proposar la celebració d'una consulta ciutadana o l'aprovació o modificació d'una normativa, cal recollir 15.000 signatures vàlides.

COMISSIÓ PROMOTORA
de la iniciativa ciutadana

Impulsors de la iniciativa ciutadana #HABITEMELSANTPAU

  • ABDUL RAZZAQ SADIQ
  • ALEX GIMÉNEZ IMIRIZALDU
  • ENRIC CANET CAPETA
  • ERKUDEN FERNANDEZ BERMUDEZ
  • ESTEVE CLAVELL SABATES
  • FERRAN AGUILO GARCIA
  • ASS. GENEREM
  • HENAR UGUINA MOYA
  • IOLANDA FRESNILLO SALLAN
  • LARA CÁCERES TERÁN
  • LEONARDO ANSELMI RAFFAELI
  • LLUM VENTURA GIL
  • VIQUI MOLINS GOMILA
  • NURIA COMERMA CORTADA
  • ORIOL CORBELLA CERVELLO
  • FEM SANT ANTONI
  • XANTAL GABARRÓ MORALES

Sòcies i socis treballadors del gimnàs social Sant Pau

  • BERNAT RUBIO DE CASTILLO
  • CARLA LOPEZ SANCHEZ
  • DANIEL PEREIRA
  • DIANA SEGURA ORTIZ DE URBINA
  • ERNEST MORERA MUÑOZ
  • EVA DE HARO MUÑOZ
  • GERARDO ARIZA BOGALLO
  • JORDI BORDAS VILLALBA
  • LAIA SALA PLANA
  • TECO ARAJUTO DE BARROS
  • SALVA DE HARO MUÑOZ
  • SILVIA OJEA ALVEZ
  • TERESA MUÑOZ MORENO